El meu primer caché

16 juny

Aqui teniu el relat del meu primer caché muntanyenc. Plé de bones intencions però amb recursos bastant pobrets.

Publicat anteriorment a Jofre Capdevila Wordress.

 

Fa molts dies que tenia impresa una llista dels “caches” GeoCaching més propers a Vilanova per anar-los a buscar en un matí o cap de setmana d’inspiració.

Aquest matí m’he llevat amb molta energia, i abans de que la racionalitat la canalitzés cap a l’aspirador o qualsevol altre feina domèstica poc realitzadora, he decidit emplear-la en sortir amb la bicicleta a la caça del tresor, armat amb un GPS de cotxe.

Els que algun cop hagueu buscat un “cache” ja estareu rient, perquè un GPS de cotxe no és ni de bon tros la millor arma per buscar tresors (que solen estar en mig de la muntanya, tenir una mida de menys d’un pam, i unes coordenades molt precises). Però la motivació quan es barreja amb la inexperiència total fa manar dosis increïbles d’absurditat en l’ésser humà: la qüestió era intentar-ho.

Els dos primers caches (els que estan dins de Vilanova) han estat totalment infructuosos gràcies a la tecnologia punta de que disposava. Un parc enorme al Molí de Vent, no gaires pistes de situació, i el GPS marcava el camí fins a la carretera més pròxima, i a partir d’aquí: espavila! Busca pel bosc, mira sota les pedres i entre els arbusts, clava’t unes quantes punxes d’atzavara, cactus i agulles de pins… Res. Però la ineficàcia de la meva tècnica de recerca no m’ha fet renunciar a un nivell superior: Cap a Les Mesquites! La meva bici ho pot tot!

Després de 5 km de pujadetes per camins de terra i pedres, m’he adonat de varies coses:
1. La meva bici no és adequada per anar a la muntanya: necessita un canvi de frens, canvis de marxes nous, cadena i tot en general.
2. El pròxim cop no surtis de casa sense una ampolleta d’aigua i recanvis per si punxes una roda.

Podeu imaginar que amb la preparació que portava m’ha costat Déu i ajuda arribar fins allí, però he pujat fins dalt de Les Mesquites. I allí, fins i tot m’he creuat amb un amic i hem xerrat una estona (- Què fas un dilluns el matí en bici per aquí dalt? – M’entreno, i tu? – Jo busco fiambreres…). Les coordenades del GPS eren bones per que el “cache” estava a prop del camí. Després he fet gala de la meva memòria fotogràfica (a la pàgina web hi ha una pista de la localització aproximada del cache) i he remenat les pedres dels costats del camí durant 10 minuts fins que quan era a punt de desistir-hi he vist un tros de plàstic blanc sota unes pedres darrere un margalló! El tenia!!
El meu primer cache de veritat!! Oeee oeee!!!

Al obrir-lo a dins tan sols hi havia una pista per trobar el segon cache (molts cachés simplement són pistes cap a un cache més gran). Al voler posar-hi les coordenades al GPS se m’ha acabat la bateria. I d’òn trec un cotxe jo ara per carregar-lo a l’encenedor? En fi, més ha valgut acabar amb el bon sabor de boca d’haver-ne trobat un i tornar cap a caseta abans que punxi, se’m trenqui la cadena, em mori de set o em perdi (fets altament probables).

Lo bo que té l’esport de la bicicleta és que el camí de tornada a casa es fa gustosament més curt i plaent que el d’anada, i que arribes a casa no cansat i prou com quan vas a córrer, sinó satisfet del trajecte que has fet.

Això si, d’aquest matí en trec varis apunts:

  1. – Necessitaré una bici de muntanya.
  2. – Cal sortir preparat de casa.
  3. – M’he de comprar un GPS de muntanya si o si.

 

De moment, ja tinc GPS de muntanya, i acostumo a sortir més preparat de casa, tot i que no gaire… Ara toca la bicicleta!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: