Arxius | Països Catalans RSS feed for this section

En Busca de la Fiambrera Perduda pel Pallars

28 juny

Una experiència propera a una de les películes del mític Indiana Jones, va ser el multicaché que vam buscar prop de Llavorsí, al Pallars Sobirà.

A Guingueta d’Àneu hi ha un recorregut per 4 dels prop de 10.000 búnkers i nius de metralladora que conformen la Línia Pirineus, una linia de defensa que s’extén per tots els Pirineus, construïda per Franco en plena post-guerra després de la victòria aliada de la 2a Guerra Mundial, que li féia témer una invasió dels aliats europeus que derroqués el seu règim feixista (Mussolini va fer el mateix als Alps). Tot i això la línia no va arribar a funcionar mai, i ha quedat com una evidència pirinaica de la demència del régim.

Així doncs, una línia de búnkers abandonats és l’escenari ideal per un multi-caché amb molt de joc. Els multi-cachés sòn múltiples cachés que conformen un recorregut tipus “joc de pistes”, on a cada localització vas trobant les coordenades del següent punt fins al caché final.

En aquest cas, les coordenades estàven escrites a les parets dels búnkers en llocs amagats, pel que havies d’entrar dins (alguns sense llum natural) i resseguir les parets i sostres humits a la recerca de la coordenada perduda. Al no portar llanterna féiem servir un encenedor, cosa que li donava un caire encara més aventurer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, i després de recórrer tres búnkers vam haver de escalar un pedriscall de cabres fins a trobar un observatori dalt una muntanyeta, on hi havia la coordenada final del caché, que no ens va costar massa de trobar.

Abans de tornar al càmping l’Edu el Schols i jo encara vam fer un últim i tercer caché del dia: Mare de Déu de la Roca! una intrépida i escarpada excurcioneta fins una ermita clavada a un penyassegat. Primer per una carretera de muntanya estreta, empinada i feta pols fins a Escart, i després per un camí pedriscallós que res tenia que envejar-li a la carretera, on un pas en fals era susto segur. Bé, si lo d’abans era En Busca de la Fiambrera Perdida, això era El Templo Maldito. Aquest ens va costar un pél més, ja que era un petit caché allargat, però les vistes van ser impressionants.

En resum un gran cap de setmana amb el Schols, la Niro, l’Edu, el Martí i la Tània, ja mig aficionats al geocaching!

Anuncis

PN Sot de Chera – Conca del Turia

20 juny

Un exemple de lloc descobert gràcies al Geocaching, és el Parc Natural de Sot de Chera, a prop de València.

Mai abans havíem estat a la província valenciana, mai abans haviem sentit a parlar d’aquest indret, i mai ens hauriem plantejat descobrir-lo sense mapes, guies, ni acompanyants si no hagués estat empesos pel Geocaching, i la veritat és que, a la zona valenciana, és de les millors zones de muntanya que hi ha!

A partir de les fotos en la web de geocaching, els comentaris dels jugadors, i les bones explicacions de la ruta de l’usuari arampe, creador dels caches, ens vam atrevir a fer una ruta circular de prop de 6 hores (9 hores entre caches, banys i parades), que incluía 4 cachés, i un 5è final a partir de les pistes dels altres 4.

El primer, Peña Maria, va ser tota una proesa d’ascensió, ja que ens va ocòrrer alló que fa tanta gràcia dels cachés ubicats en penyassegats, que és fer la aproximació per la banda de baix de la paret escarpada, i trobar-te que el caché és a dalt i no pots pujar si no és escalant una paret absolutament vertical de 800 metres. Bé, la solució va ser rodejar la muntanya i fer la ascensió tan ràpid com vam poder per l’altra cara. A dalt de tot, baptisme Geocacher de la Nídia, primer caché fora de Catalunya, i primer TravelBug trobat!
20042011 Valencia Garganta Turia (2)

El segon (al que vam arribar després d’una estona d’incertesa orientativa, ja que pensàvem que era el quart), Las Toscas, increïble, preciós i molt ben amagat paratge al que s’accedeix després de travessar un bosc de canyes. Un paratge ideal per fer una de le coses que ens agrada més, el bany en pilotes sota cascada natural.
20042011 Valencia Garganta Turia (7)

El tercer, la Presa Molina, una presa abandonada que vam explorar, un troç de PR fent equilibris per no caure a l’aigua de la presa, o estimbar-se per les roques, mitja hora buscant el caché en lloc erroni, i descobrint les flaqueses de precisió GPS, i la lliçó apresa que en el GC no val fiar-te només de la tecnologia sinó que el primer que has de fer és seure, mirar el teu entorn, i pensar “on ho amagaria jo?”.
20042011 Valencia Garganta Turia (13)

El quart, Garganta del Turia, el de vistes més espectaculars de la conca del riu, el més perillós situat, dins la roca a un lloc de difícl accés que calia grimpar una mica, i el recipient més gran i divertit que he trobat, amb una càmera de fotos a dins per fer-se una instantània de record com a logbook (llibre de visites). La càmera la tornes a deixar a dins pel següent es clar, i el qui s’acaba el carret, avisa al propietari que reveli les fotos iles pengi al web. 
20042011 Valencia Garganta Turia (15)

I el cinqué i últim, unllastimós DNF (Did Not Found!), no trobat. Començant a buscar quan ja es feia fosc, i sense una coordenada molt clara, ja que ens haviem deixat de mirar la pista del tercer caché. No hi va haver manera. Tot i això vam descobrir la zona de la font, molt maca, d’on per cert, és la foto que fa de fons d’aquest bloc (podeu veure la meva posició de desesperació). Així que no vam poder completar la série però ens vam endur a casa un molt bon record de la zona, i una gran experiència geocacher.
20042011 Valencia Garganta Turia