El Geocaching és un joc de gent amb principis, respecte i bons modals.
Principis, per jugar a un joc amb regles, però sense àrbitres.
Respecte, per que mai es desmonta el treball d’un altre cercador, només es suma (una firma, un objecte, una valoració…)
I bons modals pel fet que sempre que es registren les visites es dona les gràcies per amagar el catxé al propietari:
– Gràcies pel catxé! es diu,
o simpàtiques abreviatures com GPC (Gracies Pel Catxé), GPEC (Gracias por El Caché) o TFTC (Thanks For The Cache!) etc.
Poques seran les vegades que un geobuscador no agraeixi un catxé, o digui una mala paraula d’un amagatall, fins i tot molts jugadors prefereixen signar amb un senzill – Trobat!, abans que dir un comentari negatiu d’un catxé (mira si es buena persona), com esperant que el propietari entengui que si el seu catxé no suscita cap valoració serà que és una merda… (sic).
Però hi ha cops que és necessari deixar els bons modals a banda perque hi ha catxés que desperten passions (i no precisament amor), i que motiven al geobuscador amb principis a avisar a la comunitat geocacher de la seva mala experiència. Alguns ho fan en forums (aquí teniu una discussió sobre caches sense sentit), altres en blogs, altres, els més atrevits, ho fan amb mes o menys tacte en el propi log (no us perdeu el log de matamala en aquest cutre-cache), cosa que personalment agraeixo, ja que et prevén del que pots trobar, i a més ajuda a millorar el catxé. Crec que més val un comentari negatiu que un no-comment. I personalment intentem comentar tant els aspectes que ens han agradat d’un catxé, com els que no (i si es pot fent propostes de millora), que em sembla que es la manera de contribuïr, no a que els jugadors menys hàbils no amaguin catxés, sinó a fer un joc més digne, i deixar-nos de posar la mà en llocs fastigosos, delicats, o tenir la sensació de perdre el temps en un racó sense gràcia.
Fiambreres 