Aquesta setmana ha estat digna d’admirar!
Dos cachés de 5 estrelles de dificultat de terreny (el màxim) en 3 dies!
Cal dir que el Geocaching no és un esport de risc pel que no us imagineu grampons i piolet, ni tempestes de neu, ni travessia de deserts, ni obrint-nos pas a cops de matxet per selves inpenetrables. 5 estrelles de dificultat en terreny seria l’equivalent a una petita suada o el requeriment d’una habilitat i material especial (escalada, caiac, etc), vaja, un 5 estrelles és el típic caché al que no pots arribar anant a peu i xiulant.
Comencem doncs:
El primer, va ser LA FACU (Canyelles), un caché de la série “Geocaching con caña” (el nom ho diu tot), que vam fer divendres amb l’amic Pituskas, la primera persona a la que vaig sentir parlar de Geocaching, i un gran escalador. El caché es trobava dalt de tot d’una paret d’escalada, pel que la dificultat era força alta. Vam triar la via més fàcil del sector, la Angie (4), i evidentment ell va obrir la via i jo vaig pujar de segon. Per ser la segona vegada que escalava a la vida, trobo que ho vaig fer prou bé, i el pituskas no va haver d’estirar-me en cap moment. Un cop dalt, vam trobar el caché molt ràpidament i amb els dits encara tremolant de l’esforç vam signar el logbook. El contingut del caché no era massa interessant, cosa que va ser un pél decebedora. I per acabar el matí, un caché normalet al Pic de l’Àliga, gairebé sense baixar del cotxe.
El segon, diumenge, vam fer la esperada expedició a La Falconera, una cova marina entre Garraf i Vallcarca, on desemboca un dels rius subterranis més grans d’Europa. Per arribar a la cova es requereix fer-ho amb embarcació o nedant uns 400 metres des de la platja, o despenjant-se amb corda des del penyassegat. Nosaltres vam triar la opció nedar, i amb l’equip de submarinista (tub, ulleres i peus d’ànec) no vam tenir cap problema per arribar a la cova, amb el mar molt en calma. Una cova preciosa, digna dels millors tresors pirates. L’únic però del caché és la mala olor que desprèn el riu, degut als filtraments d’afluvis provinents de l’abocador del Garraf (que no es va impermeabilitzar en el seu moment), un desastre ecològic de l’alçada d’un campanar en un entorn tan màgic.
Després d’alguna aventura més a la tarda que ens va portar per llocs abandonats a Sitges, les pedreres de Vallcarca i les masies i boscos de Campdasens, també dignes d’explicar en un altre moment, la nit prometia més emocions amb un 5 estrelles psicològic: el caché Pobles abandonats: JAFRA . 
Només que feu una visita a la pàgina web ja veureu de que es tracta d’un caché en un poble plè de misteris i fenómens paranormals, explicats a la web del SEAMP: . Fer-lo amb llanterna i a l’hora bruixa de la mitjanit ens va semblar una bona idea per posar la cirereta al dia. Al final, els esperits devien fer vacances perque ni rastre de cap tipus de manifestació rara a part dels cruixits habituals d’un bosc de pins a la nit, però va ser molt emocionant i alguns estàvem cagats de por.
En fi, una setmana per emmarcar que ens demostra que el Garraf és una gran comarca per fer Geocaching, i que ens acosta a l’equip dracmagic a un pas del caché numero 50! (tot i que si tots fossin així de complicats segurament aniriem pel 20).
Fiambreres 