Joc visual: On amagaries un catxé?

Bons modals… fins a un punt.

El Geocaching és un joc de gent amb principis, respecte i bons modals.

Principis, per jugar a un joc amb regles, però sense àrbitres.
Respecte, per que mai es desmonta el treball d’un altre cercador, només es suma (una firma, un objecte, una valoració…)
I bons modals pel fet que sempre que es registren les visites es dona les gràcies per amagar el catxé al propietari:

– Gràcies pel catxé! es diu,

o simpàtiques abreviatures com GPC (Gracies Pel Catxé), GPEC (Gracias por El Caché) o TFTC (Thanks For The Cache!) etc.

Poques seran les vegades que un geobuscador no agraeixi un catxé, o digui una mala paraula d’un amagatall, fins i tot molts jugadors prefereixen signar amb un senzill – Trobat!, abans que dir un comentari negatiu d’un catxé (mira si es buena persona), com esperant que el propietari entengui que si el seu catxé no suscita cap valoració serà que és una merda… (sic).

Però hi ha cops que és necessari deixar els bons modals a banda perque hi ha catxés que desperten passions (i no precisament amor), i que motiven al geobuscador amb principis a avisar a la comunitat geocacher de la seva mala experiència. Alguns ho fan en forums (aquí teniu una discussió sobre caches sense sentit), altres en blogs, altres, els més atrevits, ho fan amb mes o menys tacte en el propi log (no us perdeu el log de matamala en aquest cutre-cache), cosa que personalment agraeixo, ja que et prevén del que pots trobar, i a més ajuda a millorar el catxé. Crec que més val un comentari negatiu que un no-comment. I personalment intentem comentar tant els aspectes que ens han agradat d’un catxé, com els que no (i si es pot fent propostes de millora), que em sembla que es la manera de contribuïr, no a que els jugadors menys hàbils no amaguin catxés, sinó a fer un joc més digne, i deixar-nos de posar la mà en llocs fastigosos, delicats, o tenir la sensació de perdre el temps en un racó sense gràcia.

L’art d’amagar un nou caché

Els jugadors de Geocaching son lliures tant per buscar com per crear nous geoamagatalls, però amagar un caché no es una feina fàcil:

Comencem per les condicions d’un geoamagatall, que ha de ser:

• Amagat: es clar.
• Discret: per evitar que altres persones el trobin.
• Protegit: de les inclemències climatològiques, animals i socials que puguin ocòrrer al seu voltant.
• Estable: no canviar de localització amb el pas del temps.
• Respectuós: amb l’entorn, el patrimoni, la propietat privada, i els no-jugadors.

A part, hi ha certs aspectes que li donen un plus al caché: la localització on es trobi aquest amagatall ha de ser interessant, accessible, i a poder ser, bonica. I (això ja depén de cada jugador) amagat de forma mes o menys enginyosa i/o original.

Per això, crear un nou caché es tot un art, però com tot té una certa metodologia:

1. Pensar un lloc interessant i bonic que vulguem ensenyar a la resta de jugadors.
2. Crear (o comprar) un contenidor hermètic i omplir-lo de tot el necessari per començar (llibreta, llapis, instruccions, regals, TB…).
3. Buscar en el lloc un bon amagatall que reuneixi totes les condicions abans dites.
4. Amagar-lo, i captar diverses vegades les coordenades exactes.
5. Crear una pàgina web (no pública) amb la descripció del lloc, les pistes, etc.
6. Fer alguna prova amb coneguts o amics, deixant passar alguns dies.

i un cop tot està a punt:

7. Publicar la pàgina per tota la comunitat Geocaching!

Si no es fa tot bé pot ser que ràpidament el caché es perdi, es mogui, caigui, es faci malbé o els comentaris dels jugadors siguin negatius pel poc interés del lloc, l’estat del caché o la dificultat en trobar-lo (per una situació massa pública, unes coordenades mal captades, etc.). Es per això que a cada nou caché se li ha de dedicar un temps suficient per estar atent a tots els petits detalls que comporta, i que fan que amagar un nou “geocaching” sigui una de les parts més apassionants del joc.

I com tot a la vida, de seguida es nota aquell qui hi ha posat interés, temps i esforços, i això marcarà la diferencia entre un caché que explicaràs i recomanaràs a tothom, d’un que passarà al rang de cachés “pérdua-de-temps” totalment oblidables.

Igualment, cal ser agraït, gairebé tothom es mereix un GPC (Gràcies pel caché) per l’esforç!

… i properament a Fiambreres la crónica dels meus primers cachés!