L’art d’amagar un nou caché

Els jugadors de Geocaching son lliures tant per buscar com per crear nous geoamagatalls, però amagar un caché no es una feina fàcil:

Comencem per les condicions d’un geoamagatall, que ha de ser:

• Amagat: es clar.
• Discret: per evitar que altres persones el trobin.
• Protegit: de les inclemències climatològiques, animals i socials que puguin ocòrrer al seu voltant.
• Estable: no canviar de localització amb el pas del temps.
• Respectuós: amb l’entorn, el patrimoni, la propietat privada, i els no-jugadors.

A part, hi ha certs aspectes que li donen un plus al caché: la localització on es trobi aquest amagatall ha de ser interessant, accessible, i a poder ser, bonica. I (això ja depén de cada jugador) amagat de forma mes o menys enginyosa i/o original.

Per això, crear un nou caché es tot un art, però com tot té una certa metodologia:

1. Pensar un lloc interessant i bonic que vulguem ensenyar a la resta de jugadors.
2. Crear (o comprar) un contenidor hermètic i omplir-lo de tot el necessari per començar (llibreta, llapis, instruccions, regals, TB…).
3. Buscar en el lloc un bon amagatall que reuneixi totes les condicions abans dites.
4. Amagar-lo, i captar diverses vegades les coordenades exactes.
5. Crear una pàgina web (no pública) amb la descripció del lloc, les pistes, etc.
6. Fer alguna prova amb coneguts o amics, deixant passar alguns dies.

i un cop tot està a punt:

7. Publicar la pàgina per tota la comunitat Geocaching!

Si no es fa tot bé pot ser que ràpidament el caché es perdi, es mogui, caigui, es faci malbé o els comentaris dels jugadors siguin negatius pel poc interés del lloc, l’estat del caché o la dificultat en trobar-lo (per una situació massa pública, unes coordenades mal captades, etc.). Es per això que a cada nou caché se li ha de dedicar un temps suficient per estar atent a tots els petits detalls que comporta, i que fan que amagar un nou “geocaching” sigui una de les parts més apassionants del joc.

I com tot a la vida, de seguida es nota aquell qui hi ha posat interés, temps i esforços, i això marcarà la diferencia entre un caché que explicaràs i recomanaràs a tothom, d’un que passarà al rang de cachés “pérdua-de-temps” totalment oblidables.

Igualment, cal ser agraït, gairebé tothom es mereix un GPC (Gràcies pel caché) per l’esforç!

… i properament a Fiambreres la crónica dels meus primers cachés!

La Secta de les Fiambreres

No ens enganyem, el Geocaching és una activitat que en primer lloc sorprén. Positiva o negativament, no ho sé.

Perque el joc no es desmonti cal mantenir una certa discreció a l’hora de “trobar un tresor”, ja que si altres persones et veuen o el troben sense ser jugadors podrien malmetre’l, robar-lo o moure’l de lloc. Així doncs, els geocachers busquen tresors dissimuladament, sovint fent (o fent veure que fan) altres coses com excurcionisme, footing, passejar el gos, caca, fotografia, buscar una lentilla, trucar per telèfon… Un dia dedicarem un post a les excuses.

El fet de que hi juga una comunitat minoritària, i d’amagat de la resta de mortals, crea el típic complexe de secta. Podríem fer un símil amb els X-Men o amb els mags de Harry Potter (de fet entre els geocachers s’anomena geo-muggles a la gent que no sap de qué va el tema, un terme que J.K. Rowling fa servir per als humans que no saben res sobre els mags).

Per això, quan expliques a algú que no n’ha sentit a parlar mai, qué es el Geocaching, normalment hi han dues reaccions: la divertida i la vergonyosa.

La divertida la tenen aquelles persones que els agrada veure mòn, descobrir coses, jugar, passar-sho bé, i s’ho prenen com el que és: un joc; i francament ho troben divertit i diferent, inclús interessant o curiós.  Amb aquesta gent pots estar explicant geo-batalletes tota una nit i fins i tot pot ser que els engresquis a jugar o a que t’acompanyin algun dia a buscar un caché.

L’altra reacció és la que fa vergonya, la que et qüestiona el sentit del joc, la que et fa sentir part d’una minoria estranya sense res millor a fer, pel sol fet d’invertir el teu temps lliure en una cosa que no és ni mirar la televisió ni suar la cansalada en una terreny de joc tancat.

És per això que a vegades no saps molt bé com abordar que has anat a fer Geocaching aquest cap de setmana, i sovint ho enmascares amb altres activitats com anar a caminar o a buscar espàrrecs, sobretot si et trobes algú mig conegut pel camí. El fet és que el Geocaching pel Geocaching no té sentit més enllà del joc, però el meu objectiu sempre és anar una mica més enllà de “La Secta de les Fiambreres” i aprofitar la oportunitat de descobrir un lloc, respirar una mica, fer exercici i poder-ho compartir amb algú.