No ens enganyem, el Geocaching és una activitat que en primer lloc sorprén. Positiva o negativament, no ho sé.
Perque el joc no es desmonti cal mantenir una certa discreció a l’hora de “trobar un tresor”, ja que si altres persones et veuen o el troben sense ser jugadors podrien malmetre’l, robar-lo o moure’l de lloc. Així doncs, els geocachers busquen tresors dissimuladament, sovint fent (o fent veure que fan) altres coses com excurcionisme, footing, passejar el gos, caca, fotografia, buscar una lentilla, trucar per telèfon… Un dia dedicarem un post a les excuses.
El fet de que hi juga una comunitat minoritària, i d’amagat de la resta de mortals, crea el típic complexe de secta. Podríem fer un símil amb els X-Men o amb els mags de Harry Potter (de fet entre els geocachers s’anomena geo-muggles a la gent que no sap de qué va el tema, un terme que J.K. Rowling fa servir per als humans que no saben res sobre els mags).
Per això, quan expliques a algú que no n’ha sentit a parlar mai, qué es el Geocaching, normalment hi han dues reaccions: la divertida i la vergonyosa.
La divertida la tenen aquelles persones que els agrada veure mòn, descobrir coses, jugar, passar-sho bé, i s’ho prenen com el que és: un joc; i francament ho troben divertit i diferent, inclús interessant o curiós. Amb aquesta gent pots estar explicant geo-batalletes tota una nit i fins i tot pot ser que els engresquis a jugar o a que t’acompanyin algun dia a buscar un caché.
L’altra reacció és la que fa vergonya, la que et qüestiona el sentit del joc, la que et fa sentir part d’una minoria estranya sense res millor a fer, pel sol fet d’invertir el teu temps lliure en una cosa que no és ni mirar la televisió ni suar la cansalada en una terreny de joc tancat.
És per això que a vegades no saps molt bé com abordar que has anat a fer Geocaching aquest cap de setmana, i sovint ho enmascares amb altres activitats com anar a caminar o a buscar espàrrecs, sobretot si et trobes algú mig conegut pel camí. El fet és que el Geocaching pel Geocaching no té sentit més enllà del joc, però el meu objectiu sempre és anar una mica més enllà de “La Secta de les Fiambreres” i aprofitar la oportunitat de descobrir un lloc, respirar una mica, fer exercici i poder-ho compartir amb algú.
Fiambreres 