Si, ho confesso, he anat a un evento de geocaching. Però ho puc explicar:
Quan comences a jugar tens les teves reticències, penses que mai seràs tan friki, obssessionat, ni tindras tanta necessitat de fer amics com per haver de recórrer a la vessant “social” del joc, en tens prou en anar buscar tresors en parella, amb la familia o amb amics de tant en tant, mentre feu alguna altra activitat d’oci o excurció compatible, i això, al meu entendre és la opció més saludabe i vàlida de jugar es clar, però no està lliure de prejudicis.
Tot i que tu ets una persona plenament normal que busca caches “per diversió”, es pot creure que en aquestes trobades s’hi reuneixen tota classe de persones extranyes, malalts del geocaching sense més aficions ni ocupacions a la vida, persones soles que t’atacaràn amb converses extranyes o que et miraran sense parlar examinan-te, que no tindràs res a dir a ningú, o que seran cuatre gats que es coneixen des de sempre i tu seràs “el nou de la clase”, que et sentiràs sol, ridícul o fora de lloc, en resum prejudicis que, tot i tenir una part de realitat, és només una petita part.
Tot i això, quan em vaig plantejar anar a la MegaTrobada de Geocaching a Catalunya, va ser per la curiositat de veure que és féia en una Mega Trobada així, si tots els meus prejudicis eren reals, quin ambient social hi hauria, o quin tipus de gent hi va… Pero no hi volia anar sol, la situació seria molt més difícil si hi anava sol, i vaig enrredar a uns altres geocachers de Canet per “passar-nos-hi un rato”.
Al arribar, una carpa enorme, uns inflables pels nens, i unes noies molt joves fent el control d’accés, una organització impecable que féia que al cap de dos minuts ja estiguessis dins la carpa, amb una targeta penjada al coll amb el teu nom i dos regalets a les mans, i havent firmat el logbook oficial de l’event. Si preteníem passar desaparcebuts ja era tard, estávem fitxats i érem dins.
A dins, no ens va rebre un comité de benvinguda ni res, tothom a lo seu, 7 o 8 estands més o menys grans o mes o menys afortunats, depenent de qui els muntava (organitzadors, empreses comercials com Garmin o Geocaching, grups de jugadors…), i en cada stand una història, al mig, un escenari, un grup de taules i un grup de cadires mirant l’escenari. Evidentment hi havia presentacions publicitat de les empreses comercials (pensem que son elles les que costejen el cost global de l’Event), nous models de GPS, llanternes, productes oficials… i després històries muntades per voluntaris com una taula d’intercanvi de Travel Bugs, una exposició fotogràfica, un stand del Camí de Sant Jaume, una exposició de cachés extranys i originals… en resum era entretingut i força interessant i vaig agafar idees per crear nous cachés o TB, en resum, dins el pavelló hi havia un ambient força agradable on cadascú anava bastant a lo seu i on et senties força lliure per curiosejar sense necessitat d’entaular conversa amb cap desconegut. Tot i això, qualsevol amb qui creuaves paraula era algú simpàtic i amable que estava allà pel mateix que tu: curiosejar, agafar idees i buscar cachés.
Veure fotos: http://www.flickr.com/photos/64052296@N03/6243675189/in/photostream/
Després, al sortir a fora ens esperaven centenars de cachés, pacientment posats pels organitzadors, i escampats per tot Calella i rodalies. Evidentment davant de tants cachés de la seva qualitat es podia dir de tot, però ens vam endurs moltes sorpreses, sobretot per la varietat de contenidors, mides, mecansimes, tipus de cachés, camuflatges originals i sorpreses varies. En resum, un paradís pels buscadors de cachés que sense haver de moure’s massa de lloc podien trobar molts i molts cachés. En posarem varis exemples: una caixa enmig d’un bar plena de TravelBugs amb candau de combinació només accessible pels geocachers, cachés estirats per cordetes, penjats dels arbres, en boscos, micros, rutes de molts cachés, cachés amb segell de tinta certificat, misterys, earths…
Com podeu intuïr, no érem els únics que buscavem cachés i això podia significar fins a tres coses: 1- Anar a buscar un caché i trobar-te algú buscant, en aquest cas podies apuntar-te al carro de la búsqueda i entaular alguna petita conversa com “d’on vens?” o “quins has fet per aquí?”; 2- Anar a buscar un caché i trobar-te algú signant el caché, en aquest cas podies apuntar-te a la troballa o passar de llarg i tornar més tard fent veure que no anava amb tu.; i 3-Estar buscant un caché i que algú et cridi desde lluny: “A sota!!” “Per dalt!!” i coses així. Divertit.
En definitiva, no vam participar de les activitats organitzades com sopars, flashmobs i demés mogudes que ja féien més vergonya però vam passar un dia força divertit, i tot regat amb cerveses de l’OktoberFest de Calella, amb el qual els geocercadors es mesclaven a la zona marítima amb alemanys borratxos que sortien de la carpa, fins al punt que veies algú apoyat bocaterrossa en un banc o un mur i no sabies si buscava un caché o havia begut massa…
Bé, la sensació doncs va ser globalment bona, i l’any que vé tornarem, i amb gent que ja he convençut per acompanyar-me, i possiblement perdem la por a compartir un pa amb tomàquet amb altres geocachers simpàtics i agradables com nosaltres, que només volen passar un cap de setmana de geocaching, i potser fins i tot n’aprenem alguna cosa!
Fiambreres 