Una serie per gastar benzina

La serie 6000 Years of Hellenic History (6000 anys d’història grega) és una serie de catxés, a de la zona de l’Argòlida (Grècia). Es composa de 7 misterys repartits en una àrea d’uns 40 km, que ens porta a descobrir els principals llocs arqueològics de la zona i es va aprenent sobre la història de la civilització grega.

Els catxés tenen una descripció molt extensa en grec i anglès, exposant fets i curiositats de cada zona, però la série està molt mal feta.

Tot i que cada etapa figura com a Mystery caché, la série no inclou cap element de mistery a resoldre, simplement es tracta d’un gran multi catxé on els contenidors estan separats per molts kilometres. Simplement s’ha d’anar seguint les etapes que ens va dient i anotant les coordenades del següent catxé que trobem dins l’anterior, i realitzant alguna senzilla operació matemàtica o contar elements in situ.

Fins aquí bé, però el gran handicap de la sèrie és la manera com els catxés estan repartits i l’ordre en que s’han de fer. La mala disposició de l’itinerari ens obliga a fer més de 186 kilòmetres! amb el nostre vehícle, passant varies vegades pels mateixos punts, quan en realitat si la série estigués ordenada de manera que una “ruta” lineal entre els catxés, es podria fer en uns 84 km. Per tant, completar la série és una qüestió de gastar molta benzina (i molt de temps) passant una i altra vegada pels mateixos llocs. A més la série no permet fer els catxés en un altre ordre que no sigui l’imposat, ja que per trobar un catxé concret, necessites haver trobat l’anterior obligatòriament. Començant per Tyrins i acabant a Nafplio.

Aquí podeu veure una mostra de l’estupidesa de ruta que ens obliga a fer el catxé, i del que es podria haver fet per fer-la en un sol dia.

Ruta a seguir obligatòriament

Ruta lineal de 86 km.

A part, la série no ajuda gaire a seguir la ruta, ja que els catxés estan numerats individualment d’una forma un tant extranya, no sabem si coincidint emb el període històric o que, donant la idea un tant confusa de que es tracta d’una sèrie, però no saben mai quin catxé és l’anterior i quin el posterior.

Si mai us animeu a fer-la l’ordre correcte és aquest, no feu cas dels números que apareixen en els catxés (#):

Jo no vaig poder ni començar la série…

En Busca de la Fiambrera Perduda pel Pallars

Una experiència propera a una de les películes del mític Indiana Jones, va ser el multicaché que vam buscar prop de Llavorsí, al Pallars Sobirà.

A Guingueta d’Àneu hi ha un recorregut per 4 dels prop de 10.000 búnkers i nius de metralladora que conformen la Línia Pirineus, una linia de defensa que s’extén per tots els Pirineus, construïda per Franco en plena post-guerra després de la victòria aliada de la 2a Guerra Mundial, que li féia témer una invasió dels aliats europeus que derroqués el seu règim feixista (Mussolini va fer el mateix als Alps). Tot i això la línia no va arribar a funcionar mai, i ha quedat com una evidència pirinaica de la demència del régim.

Així doncs, una línia de búnkers abandonats és l’escenari ideal per un multi-caché amb molt de joc. Els multi-cachés sòn múltiples cachés que conformen un recorregut tipus “joc de pistes”, on a cada localització vas trobant les coordenades del següent punt fins al caché final.

En aquest cas, les coordenades estàven escrites a les parets dels búnkers en llocs amagats, pel que havies d’entrar dins (alguns sense llum natural) i resseguir les parets i sostres humits a la recerca de la coordenada perduda. Al no portar llanterna féiem servir un encenedor, cosa que li donava un caire encara més aventurer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Finalment, i després de recórrer tres búnkers vam haver de escalar un pedriscall de cabres fins a trobar un observatori dalt una muntanyeta, on hi havia la coordenada final del caché, que no ens va costar massa de trobar.

Abans de tornar al càmping l’Edu el Schols i jo encara vam fer un últim i tercer caché del dia: Mare de Déu de la Roca! una intrépida i escarpada excurcioneta fins una ermita clavada a un penyassegat. Primer per una carretera de muntanya estreta, empinada i feta pols fins a Escart, i després per un camí pedriscallós que res tenia que envejar-li a la carretera, on un pas en fals era susto segur. Bé, si lo d’abans era En Busca de la Fiambrera Perdida, això era El Templo Maldito. Aquest ens va costar un pél més, ja que era un petit caché allargat, però les vistes van ser impressionants.

En resum un gran cap de setmana amb el Schols, la Niro, l’Edu, el Martí i la Tània, ja mig aficionats al geocaching!